Segons la tradició popular, San Jordi era un militar romà nascut al segle III en la Capadòcia (Turquia). El sant, que servia sota les ordres de l'emperador Diocleciano, es va negar a executar un edicte de l'emperador que li obligava a perseguir els cristians en tot el territori de l'imperi romà. Per aquesta raó va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com sant en la zona oriental de l'imperi i de seguida van aparèixer històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el Drac es va fer popular en tota Europa cap al segle IX i va ser recollida per l'arquebisbe de Gènova, Lacopo da Varazze, al seu llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, no obstant això, l'acció transcorria a Líbia.

La llegenda més popular a Catalunya sobre Sant Jordi explica que a Montblanc (Conca de Barberà) vivia un drac terrible que causava estralls entre la població i el bestiar. Per a apaivagar-lo, se sacrificava al monstre una persona escollida per sorteig. Un dia la sort va assenyalar a la filla del rei, que hauria mort de no ser per l'aparició d'un bell cavaller amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar. Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal i Grècia, entre altres països.

Al principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa el dia de la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona cap al segle XV. El que sí pot afirmar-se amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses entre les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada en la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

El Dia del Llibre és bastant més recent. Segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre de 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes. La idea original va ser de l'escriptor Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Càmera Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, en 1930, es va canviar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes i altres escriptors universals, com ara, William Shakespeare i Garcilaso de la Vega.

En aquesta data també van néixer, o van morir, escriptors reconeguts com ara Josep Pla, Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov o Manuel Mejía Vallejo. El 15 de novembre de 1995, en una conferència general que va tenir lloc a París, la festa del 23 d'abril dedicada a la literatura va ser declarada per la UNESCO Dia Mundial del Llibre i els Drets d'Autor.