totop

iWith.org: Desenvolupament web per a projectes que milloren el món*





Uneix-te a l'equipo d'iWith

Titular notícies

S’apropa el I Congrés sobre Treball i Ciutadania a Barcelona.


El Congrés Treball i Ciutadania vol ser un moment clau per la participació de les entitats d’ECAS en la construcció d’un discurs comú en els temes que treballen les entitats d’acció social. El Congrés es desenvoluparà el dimarts 14 i el dimecres 15 de juliol. A més de les sessions plenàries i, per tal de fomentar la participació i la creació d’espais d’intercanvi, es donaran cabuda a les veus de les organitzacions i a espais que permetin un temps de relació entre els assistents

El Congrés sobre Treball i Ciutadania porta un subtítol amb signe d’exclamació: per la igualtat d’oportunitats! I és aquí on radica el principal tema de discussió de la trobada: el treball, tradicionalment un fet social, vinculat a valors i identitats, en el context actual d’economia mundialitzada i crisi, està provocant canvis en els valors i, per tant, en la manera d’entendre la cohesió social Per a moltes persones sense feina, sub-ocupades o amb una feina que no supera el llindar de la pobresa, aquests fets no només els afecta per la manca d’ingressos, sinó el que és pitjor, no els permet sentir-se socialment útils.

Des de les Entitats Catalanes de Acció Social ECAS fa temps que es treballa per afavorir als col•lectius més desafavorits. El Congrés busca, justament, ser un espai de diàleg i reflexió des d’on poder superar la contraposició entre la millora de la competitivitat i la cohesió social. Xavier Orteu, director de continguts del Congrés, ens respongué algunes preguntes:



Cóm hauríem d’entendre la cohesió social avui?


La cohesió social en l’actualitat està marcada per la desaparició i transformació d’alguns dels elements que han format la seva columna vertebral durant els últims segles. Un dels canvis més importants es el relacionat amb el lloc que ocupa el treball a la vida social. En l’actualitat ens trobem que l’accés al treball no està assegurat i això a relegat a moltes persones a zones que podem anomenar de vulnerabilitat i d’exclusió. Ens trobem també que la construcció de la identitat al voltant de l’element del treball a perdut força. Si unim aquest dos elements ens adonem que la persona ha de tornar a dedicar molta energia per assegurar-se un lloc de treball que no sempre troba i, a més, s’afegeix el fet que la feina perd la centralitat en la autorealització personal. El resultat és que el treball perd el lloc de cohesionador social. No ens assegura que ocupem un lloc com a ciutadans: ni uns ingressos ni una identitat. Per altra banda, és cert que també veiem aparèixer noves modalitats de vincles socials promogudes per l’individualisme i el consum. Haurem d’estar atents a aquests canvis.

Quins reptes es presenten a Catalunya amb la gran quantitat d’immigrants?

L’immigrant és una de les figures que millor mostra els problemes de cohesió social actual a les societats avançades com ara Catalunya. A l’imaginari social esdevé allò diferent, aliè però també el rival per trobar una protecció social, per trobar una feina....a Catalunya es desenvolupen des de fa molts anys grans esforços per assegurar la inclusió social de les persones immigrades. Però els experts expliquen com aquests esforços requereixen de varies generacions fins a assolir resultats visibles.

I si a més li sumem l’actual crisi?


Efectivament, la crisi permet posar al descobert cóm nombrosos casos de suposada integració social en realitat només eren una integració econòmica. La persona treballa però, per exemple, no disposava d’una xarxa social molt amplia o en moltes ocasions tampoc dominava correctament l’idioma. En un estudi recent es posava de manifest que la ocupabilitat de gran part de les persones que ara són a l’atur es inferior a la de molts altres aturats anteriors a la crisi. Per què? Una hipòtesi és que en realitat el factor determinant per a disposar d’una feina era una qüestió salarial. Hauríem de poder reflexionar sobre aquest aspecte abans d’anticipar respostes a la situació actual.

Què pretén aquest Congrés?

L’actual crisi econòmica pot servir per revisar el tipus de resposta que s’estaven donant al tema de l’atur i al fet de treballar. El Congrés Treball i Ciutadania busca ser el marc d’aquesta oportunitat. Ser un espai per a la reflexió sobre els canvis en les complicitats entre treball i ciutadania. Però també un espai per a activar propostes d'acció, per a pensar què fer. En aquest sentit ens agradaria que pogués ser l'inici d'un major compromís en la promoció d'actuacions d'inserció sociolaboral, que superin la visió restringida d'entendre-les únicament com un instrument per a trobar un treball i que estiguin al servei de la construcció de la ciutadania. És a dir, obrir noves complicitats per a superar la crisi actual no només des del punt de vista de l'economia sinó també des del punt de vista de la cohesió social i la ciutadania.

Qui hauria d’estar interessat en el Congrés?

És un Congrés que es dirigeix als nombrosos professionals i estudiosos del camp social: insertors laborals, educadors socials, psicòlegs, treballadors socials, pedagogs, sociòlegs, antropòlegs...però és evident que cohesió i productivitat són dos conceptes clau també per a economistes o responsables de recursos humans.

Vostès creuen que l’exclusió social no es deu només a atributs personals, sinó a la història.

És interessant poder fer aquesta lectura. Cada moment històric ha assenyalat aquelles persones inadaptades socialment, les quals quedaven fora del joc social. Per exemple, només és en una etapa recent de la nostra història que la vagabunderia o la desocupació eren sancionats social i moralment. Això ens serveix per a adonar-nos que en l’actualitat el discurs econòmic s’ha incorporat amb tanta força en tots els racons socials que hem acabat trobant normal la valoració de la persona en funció del seu dèficit de competitivitat i culpabilizar-lo per això.

Avui quins són les circumstàncies històriques que exclouen i les quals inclouen?

Hi ha una situació pitjor que no tenir treball i és que a més no sàpigues per què i cóm canviar-lo. Des de les diferents entitats que formem ECAS i que organitzem el Congrés, venim adonant-nos de l’increment de persones que passegen buscant un treball sense saber què buscar ni on fer-lo. Persones a les quals se’ls afegeix la por a quedar-se sense una orientació clara. Sense un sentit. Una por que no té a veure només amb la crisi actual. El malestar de l’atur té a veure amb la privació d’ocupació i amb la seguretat a ell vinculada. Les circumstàncies actuals que permeten la inclusió requereixen del coneixement i del domini dels codis que permeten a cada individu tenir un projecte personal amb dimensió de futur. Un lloc des del qual construir el seu lloc en la societat.

Com està estructurat el Congrés i com podem participar?

El Congrés té tres blocs des dels quals es vol abordar tota aquesta problemàtica. Cada bloc disposa d’un ponent que dóna un marc global al tema i d’una taula d’experts que ho situen en el plànol de la societat catalana del segle XXI. Els tres blocs temàtics en que es divideix el Congrés són: el primer bloc està dedicat a la reflexió sobre les dificultats en la relació entre cohesió social i competitivitat; el segon bloc tracta sobre l’ individu actual i els vincles entre el treballador i la ciutadania i finalment, el tercer eix, proposa debatre sobre quins són els reptes de futur i cóm compartir responsabilitats i generar noves oportunitats entre els diferents agents i interlocutors socials.

Què destacaria respecte als convidats i ponents?

Vull assenyalar un element que considero molt important: no només hem convidat a intel•lectuals de nomenat prestigi, sinó que s’ha tingut especial cura que el conjunt de ponents donin una visió plural sobre el tema. Hem volgut que siguin personalitats de diferents àrees del coneixement humà. Des de la sociologia, l’economia, la pedagogia, l’antropologia, la filosofia,? Volem un Congrés en el qual sigui possible el contrast d’idees, la reflexió rica, l’aposta. La llista de ponents no deixa lloc a dubtes, només vull assenyalar alguns noms: el sociòleg francès Robert Castel, una autoritat mundial en el tema i un dels principals referents en aquestes qüestions; Saul Karzs, filòsof i sociòleg expert en temes d’intervenció social i exclusió; Joan Majó, enginyer ex-ministre d’indústria i expert en telecomunicacions; Joan Josep Berbel, Director General del Servei d’Ocupació de Catalunya; Jordi Gual, responsable d'Estudis i Anàlisi Econòmica de La Caixa; Violeta Núñez, professora de pedagogia social de la UB; Xavier Prats, Direcció general d'Ocupació, Polítiques Socials i Igualtat d'Oportunitats de la UE; Josep Ramoneda, filòsof i director de CCCB; Oriol Oms, sociòleg i expert en temes d'ocupació; Ismael Palacín, expert en temes d'ocupació i representant de ECAS; Josep Maria Rañé, President del Consell Econòmic i Social i Juan Antonio Esteban, Director General de Infojobs.

Les propostes que surtin, cóm es canalitzaran?


Sota el paraigua del Congrés s'han pogut trobar diferents organitzacions i administracions compromeses amb la cohesió social i el treball: els sindicats CC.OO. i UGT, patronals menjo Foment del Treball i la Fundació Pimec; administracions com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, fundacions com la F. Bofill, la F. La Caixa, el Col•legi d'Educadores i Educadors Socials, Barcelona Activa, l'ONZE i diversos assessors. Es tracta d'un esforç important amb el qual estem segurs que aconseguirem iniciar importants projectes dirigits a la inserció social dels col•lectius més desfavorits. Estem treballant perquè el Congrés sigui l’espai per a fer públic aquesta trobada i aquest compromís.


 

 

Últimes Notícies





 



 
Google + Facebook Twitter Youtube Rss