totop

iWith.org: Desenvolupament web per a projectes que milloren el món*





Uneix-te a l'equipo d'iWith

Titular notícies

Davant una greu emergència


Un total de 56 diaris de 45 països', han publicat avui un editorial conjunt titulat 'Davant d'una greu emergència' amb motiu de la celebració des d'avui a Copenhaguen de la Cimera del Clima i en què demanen als polítics que arribin a acords en els assumptes essencials i "prenguin la decisió encertada".


Si no ens unim per emprendre accions decisives, el canvi climàtic causarà estralls en el nostre planeta i, amb ell, en la nostra prosperitat i la nostra seguretat. Els perills són evidents des de fa una generació. Ara, els fets han començat a parlar per si sols: 11 dels últims 14 anys han estat els més calents que es registren, el casquet polar de l'Àrtic s'està fonent i la increïble pujada dels preus del petroli i els aliments l'any passat ens ofereix una bestreta del caos que s'acosta. En les publicacions científiques, la qüestió ja no és si la culpa és dels éssers humans, sinó quant temps ens queda per limitar els danys. I, tanmateix, fins ara, la resposta del món ha estat feble i desganada.

El canvi climàtic s'ha anat produint durant segles, té conseqüències que persistiran per sempre i les nostres perspectives de controlar-les es decidiran en els propers 14 dies. Demanem als representants dels 192 països reunits a Copenhaguen que no dubtin, que no caiguin en disputes, que no es clupin els uns als altres, sinó que aprofitin l'oportunitat sorgida del gran fracàs polític contemporani. Aquesta no ha de ser una lluita entre el món ric i el món pobre, ni entre l'Est i l'Occident. El canvi climàtic afecta tothom, i tothom l'ha de resoldre.

La base científica és complexa, però les dades estan clars. El món necessita prendre mesures per limitar l'ascens de la temperatura a 2 graus centígrads, un objectiu per al qual caldrà que les emissions mundials assoleixin el seu límit i comencin a disminuir entre els pròxims 5 i 10 anys. Una pujada més gran, de 3 o 4 graus centígrads —el mínim augment que, essent prudents, podem preveure si no es fa res—, assecaria els continents i convertiria terres de conreu en deserts. Podria extingir-se la meitat de totes les espècies, milions de persones es veurien desplaçades i el mar inundaria països sencers.

Són pocs els que creuen que, a hores d'ara, pugui sortir de Copenhaguen un tractat perfectament definit; només va ser possible començar a avançar veritablement en aquesta direcció amb l'arribada del president Obama a la Casa Blanca i el canvi total en la política d'obstruccionisme que Estats Units mantenia des de fa anys. I el món continua estant a mercè de la política interior nord-americana, perquè el president no pot comprometre's del tot a emprendre les accions necessàries fins que el Congrés no ho autoritzi.

Tot i això, els polítics, a Copenhaguen, poden i s'han de posar d'acord en els elements essencials d'un acord just i eficaç i, sobretot, en un calendari ferm perquè aquest acord es converteixi en tractat. S'haurien d'imposar com a termini la reunió de l'ONU sobre el clima que se celebrarà el pròxim mes de juny a Bonn. Com diu un negociador: «Podem anar a la pròrroga, però no ens podem permetre el luxe de tornar a jugar el partit».

El nucli de l'acord ha de ser un pacte entre els països rics i els països en vies de desenvolupament que abordi com es repartirà la càrrega de lluitar contra el canvi climàtic i com compartirem una cosa que ara és molt valuosa: el bilió aproximat de tones de carboni que podem emetre abans que el mercuri ascendeixi a nivells perillosos.

Les nacions riques són aficionades a assenyalar la veritat aritmètica que no hi pot haver solució fins que alguns gegants en vies de desenvolupament com la Xina prenguin mesures més radicals que fins ara. Però el món ric és responsable de la major part del carboni acumulat a l'atmosfera, tres quarts del diòxid de carboni emès des de 1850. Ara té el deure de prendre la iniciativa, i cada país desenvolupat s'ha de comprometre a serioses reduccions que disminueixin les seves emissions a un nivell molt inferior al del 1990 d'aquí a 10 anys.

Els països en vies de desenvolupament poden destacar que no són ells els causants del gruix del problema i que les regions més pobres del món seran les més afectades. Però contribuiran cada vegada més a l'escalfament i, per tant, també ells s'han de comprometre a emprendre accions significatives i quantificables. Encara que no han arribat al que alguns esperaven, els recents compromisos dels dos majors contaminants del món, els Estats Units i la Xina, han estat passos importants en la direcció correcta.

La justícia social exigeix que el món industrialitzat recerqui en la seva cartera i es comprometi a donar diners per ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic i a subministrar tecnologies netes que els permetin tenir un creixement econòmic sense augmentar les seves emissions. També, cal fixar l'arquitectura d'un futur tractat, amb una rigorosa vigilància multilateral, recompenses justes a canvi de la protecció dels boscos i l'avaluació creïble de l'«exportació d'emissions», perquè la càrrega acabi repartint-se de manera més equitativa entre els qui fabriquen productes contaminants i els que els consumeixen. I la justícia exigeix, també, que la càrrega que correspongui a cada país desenvolupat tingui en compte la seva capacitat de suportar, per exemple, els membres més nous de la UE, sovint, molt més pobres que «la vella Europa», no han de patir més que els seus socis més rics.

La transformació serà cara, però molt menor que la factura de rescatar el sector financer mundial, i molt menys costosa que les conseqüències de no fer res.

Molts de nosaltres, sobretot en els països desenvolupats, haurem de canviar el nostre estil de vida. L'era dels vols que costen menys que el trajecte en taxi de l'aeroport s'acosta al final. Haurem de comprar, menjar i viatjar de forma més intel·ligent. Haurem de pagar més per la nostra energia i utilitzar-la menys.

Però el pas a una societat que emeti poc carboni ofereix la perspectiva de més oportunitats que sacrificis. Ja hi ha alguns països que han reconegut que fer aquesta transformació pot aportar creixement, llocs de treball i millor qualitat de vida. El flux de capitals és una dada significativa: l'any passat, per primera vegada, es va invertir més en formes renovables d'energia que a produir electricitat a partir de combustibles fòssils.

Per alliberar-nos de la nostra addicció al carboni en només unes dècades seran necessàries proeses d'enginyeria i innovació comparables a les més grans de la nostra història. Però, mentre que l'arribada de l'home a la Lluna o la divisió de l'àtom van sorgir del conflicte i de la rivalitat, la cursa del carboni ha de néixer d'un esforç de col laboració per aconseguir la salvació col·lectiva.

La victòria sobre el canvi climàtic exigirà un triomf de l'optimisme sobre el pessimisme, de la visió de futur sobre l'estretor de mires, del que Abraham Lincoln va anomenar «els àngels bons de la nostra naturalesa».

Aquest és l'ànim amb què diaris de tot el món hem signat conjuntament aquest editorial. Si nosaltres, amb punts de vista nacionals i polítics tan diferents, podem posar-nos d'acord sobre el que cal fer, segur que els nostres dirigents també són capaços de fer-ho.

Els polítics presents a Copenhaguen tenen el poder de determinar com ens jutjarà la història: una generació que va veure un repte i hi va fer front, o una de tan estúpida que va veure el desastre però no va fer res per evitar-lo. Els preguem que prenguin la decisió encertada.


Aquest article el subscriuen els següents diaris: Süddeutsche Zeitung (Alemania), Gazeta Wyborcza (Polonia), Der Standard (Austria), Delo (Eslovenia), Vecer (Eslovenia) Zimbabue Botsuana (Suráfrica) (Suráfrica), Dagbladet Information (Dinamarca), Politiken (Dinamarca), Dagbladet (Noruega), The Guardian (Reino Unido), Le Monde (Francia), Libération (Francia), La Repubblica (Italia), EL PAÍS (España), De Volkskrant (Holanda), Kathimerini (Grecia), Publico (Portugal), Hurriyet (Turquía), Novaya Gazeta (Rusia), Irish Times (Irlanda), Le Temps (Suiza), Economic Observer (China), Southern Metropolitan (China), CommonWealth Magazine (Taiwan), Joongang Ilbo (Corea del Sur), Tuoitre (Vietnam), Brunei Times (Brunei), Jakarta Globe (Indonesia), Cambodia Daily (Camboya), The Hindu (India), The Daily Star (Bangladesh), The News (Pakistán), The Daily Times (Pakistán), Gulf News (Dubai), An Nahar (Líbano), Arabic Gulf Times (Qatar), Maariv (Israel), The Star (Kenia), Daily Monitor (Uganda), The New Vision (Uganda), Zimbabwe Independent (Zimbabue), The New Times (Ruanda), The Citizen (Tanzania), Al Shorouk (Egipto), Botswana Guardian (Botsuana), Mail & Guardian (Suráfrica), Business Day (Suráfrica), Cape Argus (Suráfrica),Toronto Star (Canadá), Miami Herald (EE UU), El Nuevo Herald (EE UU), Jamaica Observer (Jamaica), La Brújula Semanal (Nicaragua), El Universal (México), Zero Hora (Brasil), Diario Catarinense (Brasil), Diaro Clarín (Argentina).

Més, sobre...: copenhagen , clima
Últimes Notícies





 



 
Google + Facebook Twitter Youtube Rss